Resd9 és l’últim treball del pianista i compositor de Castellserà (URGELL), David Pradas. Es tracta del seu primer treball electroacústic, és a dir, que incorpora sons quotidians que evoquen situacions concretes: el pas d’un tren, el plor d’un nen, el tic tac d’un rellotge, etc, però sempre amb el piano com a fil conductor. Són sons que sentim cada dia però que probablement mai ens hem parat a escoltar. Les peces, en total 9, són curtes, “perquè la gent no escolta” diu el David, “uns 15 segons a tot estirar”. Resde9 no aporta res de nou perquè “el que pretén és llançar un missatge: la música és a tot arreu. El silenci és inexistent. Fins i tot quan un està sol, aïllat del món, pot escoltar el seu cor”. Resd9 és l’exemple del que fa el david a la seva productora, “la gata roja”, música per encàrrec per a tot tipus d’esdeveniments. La música és un llenguatge i com a tal, incorpora els sons del dia a dia... el plor d’un nen, un intermitent, l’Agulla del rellotge...

Molts ja han definit la música de Pradas com a “minimalista” i “experimental” de la família de les “noves músiques” que s’obsessiona amb una figura senzilla i la va repetint i repetint... Així va creant una atmosfera que produeix una sensació en l’oient. Angoixa, calma, alegria, desconcert... cadascú dirà.

Resd9 serveix per explicar una concepció de la música. De fet és una crítica al món actual de la música, concebuda com un producte de consum que s’oblida ràpidament. “Resd9 no aporta res de nou, de fet, d’aquí el seu nom. És una crítica perquè l’autor sempre està buscant quelcom de nou, quan la música, si pares l’orella, és a tot arreu.”

La intenció del disc és despullar els sons i que siguin entesos com el que són, purament. “És un joc que vull proposar, perquè de fet, ens és impossible dissociar el so del context i és per això que cadascú entendrà la meva música a la seva manera. Cadascú es crea una imatge mental a partir dels sons quotidians. Els sons quotidians transmeten sensacions que segurament seran diferents per a cadascú. Un intermitent, un cotxe que passa, una oreneta... Per tant, el disc en si mateix no aporta res de nou però únic per a cadascú que l’escolti”.

Segons Pradas: “un dels principals problemes d’avui en dia és que la gent diu que hi sent però no escolta. Si ens escoltéssim ens adonaríem que estem envoltats de sons que ens evoquen alguna cosa i per tant sempre hi ha quelcom de nou”. L’autor va ser conscient d’aquest descobriment a l’empresa metal·lúrgica dels seus pares. “Jo hi anava alguna estona i el xoc de les peces era per a mi tot un concert de percussions. Segurament els altres no s’hi fixaven perquè em miraven amb cares estranyes! ... però per a mi era fascinant.”

Resd9 és un recull dels darrers 7 anys. Totes les composicions parteixen d’una primera experiència interna, íntima i es va vestint. Comença amb un apunt... “Quan em poso a composar sé com començo però no sé mai com acabarà. Justament perquè és com una observació del dia a dia, per exemple a la peça “Mentre dorms” és l’observació d’una persona quan dorm. Aparentment res succeeix. Però quan tu observes quelcom no saps què passarà, només saps el que vas sentint a mesura que observes. Tu dones sentit al que observes.”

Succeeix el mateix a les altres peces: la trilogia aeiou, que evoca la infantesa, AEIOU la maduresa i AeIoU, la vellesa; Molloniana, una peça que fa honor a l’estil musical d’un amic; Airun l’expressió d’un conflicte i totes les seves etapes: calma, tensió, angoixa i retorn a la calma, desenllaç...; Slovenski Dan, una música que vol significar el descobriment de noves melodies, d’un país nou: Eslovènia; Fly-te: un regal per a un amiga que es casa, de la qual n’imagina la boda i li’n regala la música; 25D una nadala particular; No hi ets: una imatge d’algú que es projecta al vidre d’una finestra mentre plou a fora, la solitud quan algú se n’ha anat.

Si hagués de definir la seva música, Pradas li posaria un adjectiu “jo diria que la meva música és molt Planiana” referint-se a Josep Pla, és “un esforç constant per posar adjectius: color, moviment... Són imatges mentals que es van descrivint amb el piano i els sons que l’envolten.”

“La meva música es pot descarregar des de la web www.davidpradas.com i molta gent em pregunta per què. “El que jo pretenc és que la meva música es visqui, el seu valor real és escoltar-la i viure-la en directe. Dit d’una altra manera: el que vull és fer-la arribar a la gent, amb concerts en directe, més que no pas vendre CD”.

ESTRENA AL FESTIVAL MERCÈ ARTS DE CARRER DE BARCELONA

El passat 24 de setembre de 2011 la música del David, i més concretament el vídeo que presenta conjuntament amb el CD de Resd9, titulat “Airun” es va presentar al Festival Mercè Arts de Carrer, en el marc de les Festes de la Mercè de Barcelona. Concretament es va projectar el videoclip d’Airun amb música de David Pradas i coproduït amb l’artista de Sabadell Fausto Morales, amb l’espectacle: “L’Umbracle, zona afectada”.

VIDEO AIRUN: http://vimeo.com/34839978

MÚSICA DE PRADAS A LA DESFILADA 080 BARCELONA FASHION 2012

Una altra de les incursions recents de la música de Pradas fou el passat 26 de gener de 2012 a la passarel·la 080 Barcelona F